miércoles, 2 de mayo de 2012

T'ESTIMO PADRÍ

La vida m'ha ensenyat una cosa molt molt dura i la veritat es que no m'ho ha ficat fàcil m'ha arravatat coses que mai vaig pensar que hem podria prendre, i si ho havia de fer ho faria mes endavant mes gran jo.
La vida ens separava, t'arrancava de la meva voreta el dia 3 de maig de 2005 un dia que sempre recordaré perquè per desgracia feia poc tot era bo. Jo tenia el meu pis i oficialment hem començaria a independitzar. El vas anar ficant bonic en estones lliures i dies tontos, justament acabaves de pintar el meu pis i aquell cap de setmana vas venir a veure els mobles a L'Habitació de matrimoni, no hem vaig imaginar pas que seria el darrer cop que estaries aquí a casa meva. 

Vas esser una persona especial, ens enteníem a les mil meravelles molts cops no feia faltar parlar i ja sabíem que volíem l'un de l'altre. Els aniversaris, dates especials que oblidaves o millor dit et passaven de llarg i jo era còmplice teva i anava a comprar allò que agradaria a la mama. Sempre acertavem.
trobo a faltar les teves bronquetes, els teus sermons, les teves batalletes de jove que tant ens van marcar i nosaltres quant tu començaves a dir: Perquè... saltàvem a la part Perquè quant jo vivia a Gualda... i ja paràvem orella una nova entremaliadura del nostre chiquitin.

el 3 de maig de 2005 va canviar força tot va donar un gir massa gran i amb ell va començar el nostre patiment i la teva gran lluita per sobreviure.

Chiquitin tu ens has ensenyat a no vencens i a no deixar res a mitges que tot allò que es comença s'ha d'acabar, que s'ha d'esser polit i no un garrí, que no hem de tenir por a res que el que haguí d'esser serà. però tu ho vas fer malament vas deixar una feina i a nosaltres a mitges, el teu tratje impol·lut blanc no era blanc aquell dia estava tacat de vermell però no era la pintura que tu utilitzaves per pintar sinó la teva la que brotllava del teu interior. No tenim por, som valentes però et trobem a faltar, en cada segon del dia en aquells actes especials.

Sempre estas amb nosaltres mai ens podràs deixar, però de debò Chiquitin necessito una mica d'alegria, mai cap net teu t'ha pogut dir T'estimo padrí i per desgracia no podrem veure com jugaries i els criaries, nomes tinc un consol que estas amb els meus angelets, però si us plau si de debò m'ho mereixo i crec que si enviam un petitó per puge'l criar i guia, continuaré esperant per a donar-te un net algun dia encara que com ja sabràs es un fill del cor.

CHIQUITIN  en aquest 7 aniversari el REAL MADRID t'ha donat el millor regal la LLIGA la 32..

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada